La punta del llapis

Una persona, una, per escoltar el que es diria en el plenari del mes de juny, escasos representants de medis de comunicació. Per contra pocs temes d’importància per aprovar. Suposam que passat l’estiu ja tot es farà en clau electoral i la cosa canviarà.

Com sempre es Firó i el patró Sant Miquel, seran les festes locals. Podríem dir que son les festes locals de nucli urbà de Llucmajor, ja que ni a s’Arenal, ni urbanitzacions es celebren aquestes festes. Al polígon industrial de Son Noguera, no es tenen en comte aquests dies, només les empreses de rel de Llucmajor, les altres prefereixen tenir dies de franc quan ho fa Palma.

Les subvencions –anomenats convenis– a certes entitats sempre son polèmiques, molt més en temps de crisi, ajudar a ens sense ànim de lucre, sempre està millor que fer-ho a associacions privades. Tots els grups polítics estaran d’acord en ajudar a: Germandat de Donants de Sang, Fons Mallorquí de Solidaritat, ASPACE, Projecte Home, Fundació Projecte jove, AMADIBA, Bandes de música de Llucmajor i s’Arenal i l’associació d’amics de la música.

Diferent és, per molt importants que siguin pel municipi les associacions d’hotelers de la Platja de Palma i de Turisme Rural de Llucmajor. L’oposició per aquí no passa i el grup de govern, baix la seva òptica liberal –en teoria– hauria de deixar que l’iniciativa privada s’arreglés.

La Societat Federada de Caçadors de Llucmajor, rebrà també una quantitat. Tal com va explicar el regidor Artigues amb explicacions d’ecologista convençut.(?) Han de repoblar els vedats amb perdiuetes i guàtleretes per així desprès poder-les matar. El regidor i la regidora del BLOC varen votar diferent J. L. Mascaró es va abstenir i el seu company votà en contra. 

La construcció d’un habitatge tutelat al Molí d’en Gaspar i la restauració d’un molí per treure aigua, no comportaran ni taxes ni impostos. Es una bona mesura que va tenir unanimitat.

Els socialistes havien presentat una moció al plenari per la reducció de despeses a les festes. Les mesures proposades eren: contractar artistes de Llucmajor, o en el seu cas de Mallorca; contractar directament sense passar per representants, intermediaris o empreses del sector, i així no pagar comissions.

Tots els grups varen dir la seva. La regidora Barceló amb un to pedagògic però pesat, volia fer entendre que aquesta idea era brillant, i era el millor pel municipi. Com que ningú dels altres grups li feien cas, va acabar emprenyant-se i posant-se nerviosa.

Per començar, el batle li digué que arribava tard, que les despeses de festes s’havien baixat en un seixanta per cent en un any i mig, l’esforç havia estat gran, i no li acceptarien la moció per demagògica i anticonstitucional, ja que tothom tenia dret a presentar-se al concurs i ningú podia quedar discriminat, fos mallorquí o foraster. La regidora del BLOC, donar la raó al batle, reconeixent l’esforç fet pel grup de govern per reduir despeses i al mateix temps entenent la postura dels socialistes, resumint, ni figa ni raïm, igual que G. Roig, si, però no. J. Oller va coincidir amb els altres grups amb que arribava tard i que quedava poc marge per gastar menys. Mentrestant, S. Artigues  dormia o per no sentir a la socialista, aclucava els ulls i s’aïllava dins ell mateix. M. Roig no podia aturar de riure i tota la bancada del grup de govern juntament amb el secretari i l’interventor feien una festa, el batle els va cridar l’atenció. Es va fer un segon torn de paraula. Barceló insistí, que si no es podia fer enguany, es fes més endavant. La moció era un plom. El batle va dir que també existia la possibilitat si el ple ho aprovava, de no fer festes. Els esquitxos arribaren quan Mascaró digué que amb assumptes de festes l’ajuntament tenia experiència fins i tot als jutjats. La coa de palla de G. Roig tot d’una s’encengué i l’enfrontament ASI-PSM va estar present, no va arribar més allà. J. Oller va voler fer-se el graciós proposant que la festa o revetlla consistís en veure un vídeo de Michael Jackson i menjar gelat amb ensaïmada. El debat acabà i la moció no fou aprovada.

Hi havia un punt per debatre referent a creà una comissió per la gestió d’aparcaments municipals. El batle davant el no enteniment entre el que s’havia parlat a la comissió i el que s’havia de aprovar, retirà el punt de l’ordre del dia. Va parèixe que l’oposició, venia amb la ganiveta esmolada i amb la retirada del punt varen quedar descol·locats.

A l’apartat de precs i preguntes el més interessant fou: l’enfrontament dialèctic entre la socialista Barceló i el batle, referent a els serveis mínims a la vaga del dia 8 a les escoletes municipals. També l’insistència en el perquè s’havia retirat el punt del aparcaments i que pensava el batle. La resposta clara: Quan es dugui a un nou ple, ja en parlaran.